2 febrer, 2015

Patrimoni històric i cultural

 

Sant Pere de Llobera

Esglesia de Llobera

Fou consagrada el 29 d’octubre de l’any 1037, després d’haver estat dotada per Bonfill de Sanç, senyor de Llobera, i la seva muller, germana del bisbe d’Urgell sant Eribau.

Ben altrament al que succeeix amb les altres esglésies romàniques del municipi de Llobera, la majoria de les quals conserven l’estructura arquitectònica romànica malgrat les reformes, l’església parroquial de Sant Pere de Llobera ha sofert múltiples renovacions i ampliacions posteriors, de manera que el que avui es conserva a la vista de l’edifici original és mínim.

Aquesta falta de restes planteja un problema cronològic, encara que es creu que el conjunt no és anterior al segle XII, fins i tot pot situar-se dins el segle XIII.

Té un robust campanar de torre, quadrat. Romanen dos elements escultòrics aprofitats per tancar l’absis: una finestra i un sòcol.

 

Santa Maria de Torredenegó

Esglesia de Santa Maria de Torredenago (edit)

L’església conserva encara l’estructura romànica del segle XII. Està localitzada prop de la casa Cantó. El topònim (Turre de Nego) probablement fa referència a l’existència d’una torre o un mas fortificat que potser es trobava prop de l’església. És de planta rectangular i amb absis semicircular; la portalada té dues columnes amb base llisa i capitell amb motius vegetals.

El frontis on s’alça un campanar d’espadanya amb dues obertures té enganxada la rectoria. L’interior de la nau presenta una volta de canó i l’absis s’obre amb un arc preabsidal.

Segons una llinda datada de l’any 1660, l’edifici va ser ampliat pel cantó nord amb un cos que servia de sagristia. També s’hi afegí un cor postís. L’any 1988 es féu una restauració parcial de l’interior de la coberta. Es tragueren els cossos afegits a l’edifici romànic; tots menys la rectoria.

 

Sant Pere Màrtir de Peracamps

Esglesia de Perecamps (edit)

Localitzada al nucli del municipi. Aquesta església fou bastida de nou entre 1943 i 1945. És de planta rectangular amb absis. Tot l’edifici està fet de materials moderns. Hi ha un cor i també una sagristia. A l’exterior a la dreta de l’entrada hi ha un campanar rectangular amb sostre de quatre vessants. Té quatre obertures adovellades amb un arc de mig punt. A l’esquerra de l’entrada hi ha un edifici hexagonal adossat al temple. Hi ha una obertura adovellada a cadascuna de les cares d’aquest edifici adossat.

Antigament l’església es trobava en un replà situat a uns 200 m de la cara de migjorn del castell o torre de Peracamps. La primera notícia de la qual es té constància sobre l’església l’aporta un document de l’any 1067. Llavors però estava consagrada a Maria i s’anomenava Santa Maria de Peracamps.

 

Santa Maria de Montraveta

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Situada al costat de la casa Montraveta (construcció medieval), trobem aquesta església del final del segle XI o l’inici del XII, que ha estat molt transformada. Constava inicialment d’una nau amb absis semicircular decorat amb un fris d’arcuacions.

A la cornisa del mateix absis, a l’esquerra de la línia vertical de la finestra esmentada, hi ha esculpit un motiu ornamental que vol reproduir una flor o un card, potser al·lusiu a les armes dels Cardona.

 

Sant Quirze de la Coma

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Conserva essencialment l’estructura arquitectònica original del segle XI, en un estil que és bona mostra del romànic llombard. Està orientada a l’est.

Està formada per una nau de planta rectangular, capçada per un absis semicircular, ornamentat exteriorment amb un fris d’arcuacions, repartides en sèries de dues entre lesenes. El parament és fet de pedres solament desbastades, posades en filades uniformes, però irregulars.

A la cornisa del mur sud destaquen tres elements escultòrics: una creu i dos motius florals que podrien ser un card, símbol del llinatge dels Cardona.

Les primeres notícies documentades daten del segle XI quan l’església apareix citada per donar confrontacions de terres.

L’església, tot i que ha sofert algunes modificacions tardanes (el campanar, la porta d’entrada…), conserva l’estructura original del segle XI.

 

Sant Pere de la Sala

Esglesia de la Sala (edit)

Situada vora la casa Sala, la part romànica data del segle XII. Anteriorment era coneguda pel nom de Sant Pere de Comajuncosa.

De totes les esglésies de Llobera, aquesta és fins ara la que té una referència documental més antiga.

L’edifici és d’una nau de planta rectangular, mancat d’absis. Està orientada a l’est. Al frontis hi ha un campanar d’espadanya amb dues obertures. La porta és al mur de sud-est. A l’interior hi ha una volta de canó lleugerament apuntada, que correspon a la part primitiva, i una continuació d’aquesta posterior feta amb material de tàpia.

L’estructura romànica ha estat molt desfeta arran de reformes posteriors, la majoria de les quals datables a l’entorn del 1694, any que consta a la llinda de la porta d’accés a l’església. Aleshores l’església fou allargada pel prebisteri i hi fou afegit un cos adossat al mur sud-oriental, amb funció de sagristia.

 

Sant Isidre de Falou

Església de Falou(edit)

Situada vora la casa Falou.

Església de nau rectangular. Té un campanar d’espadanya cobert amb lloses, amb dues finestres cobertes amb arcs de mig punt adovellats. Al frontis destaca un ull de bou. Hi ha dos contraforts laterals a la cara nord. En el llindar de la porta d’entrada consta l’any 1666. A l’interior volta de mig punt i creuada a la sagristia.

Destaquen a la façana principal dues gàrgoles.

 

Sant Salvador

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Es tracta d’una església que consta d’una sola nau de planta rectangular.

Podem datar aquest edifici del segle XII.

 

Torre de Peracamps

Torre de Peracamps

Actualment resta una part de la torre, de planta rectangular, datada vers l’any 1000.

La torre de Peracamps és coneguda per les batalles que els carlins i els liberals hi van lliurar els anys 1837 i 1840.

Al cim d’una petita elevació hi ha el castell. És un edifici romànic i com la majoria de castells d’aquesta època està format bàsicament per una torre i segurament per algunes dependències annexes, clos tot el conjunt dins un possible mur. La torre té actualment una alçada total d’uns 10 m, la qual es deu aproximar molt a l’original.

 

Castell de Llobera

Castell de Llobera

Els primers documents sobre el castell i els seus senyors daten del segle XI. Existeix un document de l’establiment d’un mas de Llobera de l’any 1002, fet per Sanç de Llobera i la seva muller, possessió que va passar al seu fill Bonfill. Aquest i la seva muller van fer consagrar l’església de Sant Pere de Llobera el 1037.

Situat en un tossal a l’interior d’una zona fortificada, actualment l’edifici està en ruïnes, tot i que encara s’hi pot veure la planta rectangular. S’ha datat al segle XIII, però ha tingut nombroses transformacions. El mur de ponent, que es conserva gairebé sencer, ha estat refet en bona part, si bé sembla que els dos angles són originals.

Davant la porta s’estén una esplanada al marge de la qual, i aprofitant en part el límit natural de les roques, hi ha restes d’una muralla que fortificava el castell.

 

Dolmen de la Vila

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

És una galeria coberta, formada per 5 lloses. El corredor que no es diferencia de la cambra fa 5,90 metres de llarg. Entre el corredor i la cambra hi havia una porta de tipus llosa perforada, la meitat de la qual encara es conserva. La cambra està orientada est-oest.

S’ha datat, mitjançant el carboni 14, del 2550 aC (amb un possible error de 90 anys). És un dels més grans de Catalunya.

 

Creu de la Vila

Creu de la Vila(edit)

Està formada per un basament de pedra, de graonada triple i molt malmès. Damunt hi ha un fust monolític i poligonal que antigament sostenia una creu i el seu capitell; ambdós estaven decorats amb figures esculpides, de les quals hi ha constància per mitjà d’una fotografia prèvia a la seva desaparició.

La pèrdua de l’original comportà que hom posés sobre el fust una senzilla creu de ferro que substitueix la de pedra.